Un dia de primavera

Eren les 9 del matí d’un dia assolellat de primavera, ja feia estona que la meva família i jo ens havíem aixecat i vam decidir anar a fer un tomb al pantà de Riudecanyes. Vam agafar el cotxe i vam sortir cap al nostre destí, quan hi vam arribar i aparcar ens vam preparar per fer l’excursió. El pantà estava quasi ple del tot, es podien veure els peixos per sota l’aigua, a l’altre costat els pins tenien un color verd fort, les flors estaven en tot el seu esplendor i feien un mantell de colors molt vistosos.

Donaven ganes d’estirar-se al terra, olorar els aromes, veure els núvols i buscar figures. Tot era tan bonic i preciós que la llàstima era que el camí que hi ha per passejar hi havia molta brossa que la gent deixa quan acaba de menjar i no la recull.

Hi havia pescadors de tot tipus: espanyols, romanesos, bolivians i xinesos. Aquests últims apart de pescar també compraven els peixos als altres per als seus restaurants. Sense adonar-nos-en , van trobar una serp que tenia enganxada al cap una ampolla, hi li vam treure, quan la vam deixar sortia com l'ànima que porta el dimoni. Ja era tard, vam marxar a agafar el cotxe i vam anar cap a casa.

Llàstima de la brutícia que deixen alguns porcs de gent, per què és un lloc preciós per caminar i fer excursions a qui li agrada la natura.

Carmelo