Quan jo tenia entre set i vuit anys que feliç era jo. Ho tenia tot i quan dic tot era tot. Sóc la major de les meves germanes i als meus pares els va costar molts anys per a poder tenir-me. La meva mare tenia problemes per a quedar-se embarassada però al tenir-me ells es van bolcar en mi. Després van venir els meus germans i clar ho compartíem tot. Però sempre em sentia especial, sobretot amb el meu pare a qui no li agradava que em separés d'ell. Però jo, un cop gran, li deia: quan jo em casi no em quedaré a viure aquí, jo vull viure a la ciutat. I possiblement fos del país on jo sempre pensava viatjar molt i conèixer països, per això em sento realitzada perquè a la fi he aconseguit part del meu desig .
Francisca Jimenez
