Maria, nineta dels meus ulls,
Ja has fet quinze anys. Quina alegria i quina llàstima! Alegria perquè has deixat enrere la infantesa, etapa de problemes petits i de somnis gegants. Ara el teu cos ha canviat, ets alta, molt bufona i ben formada. Tens l'ànima neta i ben amada. No camviïs mai, sigues honrada, que el teu camí sigui recte, que sempre facis el bé al teu voltant. Sigues tu mateixa i que no et canviïn. Sigues una bona amiga pels teus companys i una protectora del teu germà. Sigues, pels teus estimats pares, la llàntia que dóna llum, l'estel que els acompanya fins a la fi del seu camí. Estudia molt i prepara't. Que el teu equipatge no sigui la ignorància. No deixis que entri mai a la teva preciada vida ni l'enveja, ni la rancúnia, ni l'egoisme, ni la mentida. Totes les virtuts que et dic, si les saps conservar, et donaran una gran felicitat perquè en aquesta vida, si hi poses amor, més tard o més d'hora, amor retrobaràs. I quan el cami arribi a final de terme, que la llavor que hagis sembrat, sigui la de l'amistat, la compassió i la tendresa. Tot això t'omplirà el cor d'una grandiosa riquesa que tindrà mes valor que tots els diners del món. T'ho prega la iaia Maria.
Maria López Collado
