Des de la infància m'agrada molt la primera part de la tardor, per caminar pels boscos i valls amb els silencis i olors, envoltada de bonics paisatges i entorns tranquils.
També és una manera de divertir-me en companyia per poder gaudir del seus indrets i viure la natura. Però el que més satisfacció en fa es quan els arbres de fulles caduques comencen la simfonia del canvi de colors. La muntaya i els camps s'omplen de grocs, també vermellosos; és una autèntica meravella pels meus sentits. Però... sempre hi ha un però. Després de pocs dies, les fulles de colors que tant m'agraden es tornen marró fosc i cauen, el terra s'omple de fulles seques i els dies cada vegada es fan més curts. Per tot això no m'agrada el final de la tardor, em fa tristor.
Ai ! Tardor, tardor, de tu hi ha coses que m'agraden i altres no.
Teresa Magrané Marsal
