dijous, 23 d’abril del 2009

La meva vida en una època de l'any 1956


Van ser uns anys amb força dificultats, tant en estudis com en necessitats, per causes de la postguerra i poca ajuda que teníem els veritables pobres, els quals ens les manegàvem com podíem; aquesta és la meva petita història viscuda.

Jo tenia uns 14 o 15 anys, i m'havia de buscar la vida enganyant als de la Sisena Flota Americana quan venien a Espanya a Barcelona, a xulejar dels seus Dòlars amb les dones del nostre mercat; llavors nosaltres els nois de la Barceloneta érem bastant racistes a aquests Americans, en el bon sentit de la paraula, per la seva forma d'actuar tan xulesca, amb el que els treiem els Dòlars i les noies ja que els enganyàvem amb la nostra picardia en indicar uns llocs que amb una mica de cervesa amb aigua del Carme, les cap a l'estómac d'estar en el lavabo de 30 a 40 minuts, era el moment de guardar les seves pertinences i sortir corrents per a vendre'l en qualsevol local que ens ho comprava, amb els diners que trèiem anàvem a treure la noia que nosaltres desitjàvem, el que sempre ens passava, és que la Policia Nacional sempre ens agafava i ens ficava al calabós; amb aquest problema, m'agafà afecte el capità de la policia el qual jo ja li vaig considerar com un tiet meu perquè sempre deia a la meva mare per que em reculli, ja que la meva mare era vídua amb cinc fills i tenia consideració per ella.


Lluís Portero