dijous, 23 d’abril del 2009

L'amor perdut


Tot va passar fa un mes era el nostre primer aniversari junts i vam decidir fer un viatge romàntic per descobrir els meravellosos paisatges de París. Allò era perfecte; els esmorzars al llit, sopars romàntics...

Van passar tres dies i era l'última nit abans de sortir cap a Espanya, així que vam decidir sortir de festa. Vaig començar a beure sense control, vam discutir perquè havia d'agafar el cotxe i ella no volia que begués. Em vaig posar histèric, la vaig agafar del braç, vaig fer-la entrar dins al cotxe i ens em vam anar. Vam continuar discutint fins que un altre cotxe es va creuar al nostre camí. No el vaig veure, juro que no el vaig veure.

Quan em vaig despertar estava a l'hospital, desorientat i preguntat per ella però ningú m'entenia. Vaig trucar a l'hotel i allí ja no quedava res ni ningú. Vaig tornar a Espanya amb l'esperança de poder fer les paus amb ella. Però allí solament m'esperaven els meus pares per donar-me la tràgica notícia.

Aquell matí em vaig aixecar angoixat, pensava que tot havia estat un malson, fins que al mirar cap a l'altre costat del llit ella no hi era.

Mª Carmen Rodriguez