El meu marit i jo després de molts anys d'anar al casal, hem trobat molts amics. Ara ell ja no hi és, però amb aquestes lletres jo el vull recordar. Nosaltres anàvem al casal a ballar, a jugar i a parlar amb els amics, però un dia ell se'n va anar i jo em vaig quedar sola.
Em va costar molt superar aquest cop que la vida em va donar, perquè quan anem arribant a certa edat només volem la companyia dels éssers estimats. El tornar a anar al casal em va ajudar a superar la soledat. Les amistats em van fer costat i sempre estan pendents de mi, cada dia hi vaig per gaudir de les activitats que fem, passem les tardes rient, parlant, jugant i fent manualitats, també anem a excursions i passem el dia junts. En definitiva, el casal per a la gent gran és com una segona llar.
Carme Rull
