dijous, 23 d’abril del 2009

La vorera del camí



A mig setembre del dos mil vuit, va venir al meu mas de Riudoms un camió a carregar les ametlles que tenia al magatzem de la collita de l'any passat. El camió que va venir era molt ample de rodes i em va aplanar tot un tros de la vorera del camí.

Com que no hi havia vorera, quan plovia baixava aigua pel camí i m'entrava dins al meu mas. Vaig haver d'arrencar un tram de vorera de trenta-dos metres, peça per peça, que cadascuna fa un metre de llarg.

Neteja-les i després neteja la séquia on estaven posades. Vaig tirar formigó al fons de la séquia i la vaig aplanar i posar a nivell del cami. El dia següent vaig posar totes les peces damunt del formigó de la séquia, i les vaig alinear posant un fil de cap a cap i posant un altre gruix de formigó. Varen quedar totes les peces ajuntades i aferrades amb l'atre formigó del fons de la séquia.
Josep Maria Gimeno Gil