La meva família es componia de els meus pares i 6 fills dels quals jo sóc la més petita i per cert la més integrada en el parlar ( no d'escriure) i les costums d'aquesta terra. Però el meu germà gran no va vindre amb nosaltres perque era a Melilla fent la mili.
Aquell any estàvem molt tristos, no sols pel fet de estar en una terra de costums i llenguatge diferent al nostre en la que moltes coses ens cridaven l'atenció per exemple la distribució de las cases ja que vam vindre a viure a un poble de pagesos amb cases molt antigues ,sinó també per que s'apropava el nadal i ens faltava un membre molt estimat de la nostra família.
Quan faltaven uns 15 dies per les festes va arribar una carta ,era del meu germà i ens deia que arribaria dos dies abans de Nadal! No us podeu imaginar quina alegria vam tindre,la mare va comprar per fer el menjar i tenir-lo tot preparat per quan arribés.
Y aquell any vam celebrar el nadal més bonic i més entranyable de la meva vida i encara que ha passat tant de temps sempre el tinc present.
Isabel Labrador
