Tinc vint-i-dos anys i molts records de tot el que vaig viure. Records de llocs, moments, somriures, persones... Vaig créixer en una masia amb els meus avis i una de les meves ties. Allí vaig aprendre a caçar, pescar, cultivar cafè, arròs, síndria, melons...
Als cinc anys vaig començar anar a una escola a sis km de la meva casa. Feia el trajecte en una bicicleta color rosa que m’havia regalat la meva mare. Fins llavors de la meva mare solament recordava la seva cara. Però no m’importava doncs encara era molt petita.
Bé, res es compara a l’olor dels boscos, la bellesa dels ocells i la plenitud dels rius. Despertar pels matís amb el cant dels galls i no sentir por a la vida, ja que encara s’és un nen. Trobaré a faltar eternament la meva infància.
Als cinc anys vaig començar anar a una escola a sis km de la meva casa. Feia el trajecte en una bicicleta color rosa que m’havia regalat la meva mare. Fins llavors de la meva mare solament recordava la seva cara. Però no m’importava doncs encara era molt petita.
Bé, res es compara a l’olor dels boscos, la bellesa dels ocells i la plenitud dels rius. Despertar pels matís amb el cant dels galls i no sentir por a la vida, ja que encara s’és un nen. Trobaré a faltar eternament la meva infància.
Jéssica Siqueira Porfirio
