Fa molts anys que vaig partir del poble sent una nena i recordo com em divertia quan arribaven les festes de setembre, les danses, els balls i també córrer per la Plaça Major darrere de la banda de música del poble. A més recordo les "vaquilles", els toros i les xarangues, i especialment recordo a tots els companys de l'escola quan ens n'anàvem a pescar "lampreas" amb forquilla i ens banyàvem al riu. Després vam partir a diferents llocs a treballar i altres es van quedar al poble i per això de tant en tant ens reunim tots junts al poble per a fer una missa i anar-nos'en tots junts a menjar, i així celebrar-ho amb tots els companys que poden venir. A pesar dels anys i de les distàncies ens seguim reunint alguns tots els anys per vacances, sobretot a l'estiu, quan recollim nous, pomes, prunes i aranyons per a fer el "pacharan". I aquest és el meu poble Belorado, enclavat en el camí de Sant Santiago, amb una bellesa especial i molt bonic de visitar.
Àgueda Pinto Martinez
