Un diumenge vam anar al camp la meva dona i jo, en temporada de calçots. Jo no sóc de Catalunya, sóc extremeny, però la meva dona si, així que va ser la primera vegada que vaig menjar calçots al camp.
Vam portar calçots per a quatre persones o més i de romesco, el mateix. Quan estàvem dinant, es van presentar un noi i una noia molt simpàtics, i es van seure amb nosaltres, els vam oferir calçots i de tot el que teníem, i vam estar parlant i menjant tots quatre. Vam parlar de molts temes i de la vida, de l´amor, etc. No sé per què, però la gent quan mengem sembla que fraternitzem més, pot ser perquè menjar és un moment de plaer i tranquil·litat, la qüestió és que ho vam passar molt bé.
Pablo Peinado Andrade
